dijous, de juliol 15, 2010

Primer dia a l’abadia

Havia esperat el dia d’avui, per fi torno a l’abadia després d’un any, exactament. Fa un any vaig arribar amb la Estefania.
Abans d’això, però, hem deixat l’hotel on hem passat aquesta nit (...) i hem passat per el Lidl a comprar el nostre “aliment” per els pròxims dies. Basicament coses que no s’espatllin i saludables o no, no conformen una dieta molt equilibrada, però per dos dies no passa res. Bàsicament són sucs, fruita i croissants de xocolata (també menjarem algo fora). Després hem anat cap a la abadia (conduïa jo).
Aquest cop ha estat diferent. He entrat amb cotxe, he aparcat a l’ombra hem anat a preguntar a quina hora podíem entrar, ens ha dit a les 3 i hem anat a visitar la citê. El temps ha passat volant He vist racons, he pujat a tot arreu i he fet fotos. Això és el que sé fer... jj.
Hi havia restes dels focs artificials d’ahir, és difícil conscienciar-se que no fa ni vint-i-quatre hores estàvem veient la citê en flames. El son d’aquesta nit ha estat del tot reparador, qui s’enrecorda de les tres hores en cotxe?
Hem dinat a la citê, al primer local que es troba quan s’entra. És nou, o això crec, és moníssim i no és gaire car. Sempre s’ha d’intentar gastar el mínim i així ho hem fet. Al sortir de la citê hem anat al cementiri i hem donat una volteta, he fet fotos i he situat fets. M’he adonat que aquest cementiri s’adapta millor del que creia a l’historia. Creia haver creat un cementiri a partir dels dos que vaig visitar amb la Estefania però en realitat aquest és el que descric a la novel•la. És genial.
Hem tornat a l’abadia a instal•lar-nos i a descansar. Jo he escrit la crònica d’ahir per el que no he pogut estirar-me o descansar de cap altre manera, una hora se m’ha passat volant i havíem de sortir, la visita al palau comtal esperava.
He vist escenaris i he fet fotos. Vull modificar coses i vull situar emplaçaments concrets. El millor de tot ha estat que l’entrada al palau m’ha sortit gratis!
Hem estat parlant de Viollet le duc. Jo el compadeixo, tant de temps de treball i esforç perquè ara tothom l’estigui criticant. A veure si a l’època ho podrien haver fet millor.
Després de tot això em feia tantíssim mal l’esquena i me’n continua fent, que he tornat a l’abadia. Demà espero que no passi perquè tinc un planing molt interessant i maco.
Per acabar. L’abadia és preciosa. Aquest cop sóc en una habitació individual amb un labavo una mica estrany però a part té un armari i un mini escriptori que em va genial. Podria passar més de dos dies aquí. És un lloc ideal.