Anteriorment...

diumenge, de setembre 20, 2009

Corregir

És difícil de expressar el que penso al auto corregir-me. És dir-me a mi mateixa: això està malament, això no lliga, això és genial i això és perfecte. I quan dic això és perfecte, em penso que em menteixo i torno a llegir i a rellegir fins que trobo un error; si no trobo l’error, em convenço de que és possible que estigui bé. Si està malament puc estar molta estona per pensar en com solucionar el problema i molta més en solucionar-lo, però al final ho aconsegueixo.

No porto ni set capítols corregits i ja estic pensant en com quedarà un cop que acabi. Però encara falta i crec que no acabaré abans de que comenci el curs, cosa que no està tan malament, és clar.
Per altre banda, m’alegro que hagi tornat el “mal temps”, és inspirador veure ploure i sentir el fred, quan en la historia que escrius hi plou i els personatges passen fred, necessiten portar abric, etc. Després del estiu de calor, amb la sensació d’estar escrivint un ambient irreal, massa fred i gris, és tan agradable trobar que tot el que he escrit pot ser real.

Després de haver escrit tant sobre ell, sobre el Marc, s’ha tornat absolutament real, existeix. És estrany però... no ha passat amb cap altre personatge. El Marc en canvi, és com si me’l pogués trobar en qualsevol moment i actuar tan tranquil•lament. A vegades penso en com reaccionaria, que pensaria, quins gestos faria etc. Diria que és perquè porto molt temps treballant amb ell però no ha passat ni un any i per això em sembla que és el propi personatge que al ser tant fort, o tant complex s’ha fet real.


Espero que no trobeu massa bojes les meves paranoies.