Anteriorment...

dijous, d’octubre 15, 2009

Pluja

Sembla que la pluja m’animi a escriure. De fet, sempre ha estat així. Jo i la pluja, recordo que un dels meus primers escrits (dels que em vaig sentir orgullosa) va ser sobre la pluja, en una classe de català (típic). Em sap greu no conservar aquest escrit, encara que crec que ara no el trobaria tan bo com quan el vaig escriure (deuria tindre onze o dotze anys). Recordo també que no em van posar massa bona nota, però... bé... sempre he trobat molt subjectiu això de les notes (a part de per les faltes d’ortografia... que en tenia moltes).
Avui ha començat a ploure, ara tot està mullat i és un moment perfecte per escriure, però ja he acabat. Ara la meva feina és corregir i afegir un parell de detalls, per tant, tota la “inspiració” (diguem-li així a falta de termes més precisos) està estancada intentant sortir en forma de petites notes sobre el que he de corregir (notes cada cop més escasses donat l’avançat estat de la correcció) i sobre la nova historia que esta bullint amb molta intensitat en el meu cap.
També em pregunto: perquè quan plou? He pensat que potser sigui perquè en la historia del Marc sempre fa mal temps, hi ha boira, fa fred. Potser aquest era el motiu per el que escrivia millor en dies freds o per el que em reconfortava en dies massa càlids. Però no. La meva pròxima historia és una historia d’estiu (curiós donat que segurament la començaré a escriure a l’hivern) i tot i així no deixo de tindre idees en un dia plujós.
L’ambient de pluja, definitivament, és el que activa la meva ment, d’alguna manera. Prefereixo no donar-hi més voltes ni buscar explicacions, perquè al cap i a la fi, sense dubtes no existeix el misteri i res és interessant.