Museu i nit

Bé, aquest és el últim dia complet a Carcasona, demà marxem d’hora al matí.
El que he fet després del descans, ha estat anar al museu. Feia un sol impressionant així que la meva mare s’ha quedat a l’abadia i jo hi he anat soleta.
No recordava que fos tant petitet però m’he recreat amb cada imatge i he recordat que quadres que l’any passat no sabia el tema com Leda i el cigne o Galatea i Acis, els hagi pogut reconèixer al moment. A més m’ha fet gracia perquè en el moment he recordat la cara que se’ns va quedar a la Estefania i a mi al veure el títol del quadre (penseu que en sabem de mitologia).
A més, hi havia aire condicionat, potser una mica massa fort, però estava bé i potser el millor és que estava completament sola. Sí, hi havia els vigilants de sala, però cap visitant! Estava jo sola. No sé com la gent no visita el museu, té quadres increïbles.
Després m’he donat una volteta per el centre per acabarme d’esgotar i he tornat a l’hotel per buscar a la meva mare i hem anat a la citê per fer una pasejada per acomiadar-nos, sopar i quedar-nos al concert de Jazz que hi havia a les 9.30.
Hem sopat molt massa d’hora. Mooolt. Jo no tenia gaire gana. El millor és que ens ha sortit barat. Després m’he comprat un smootie, em feia il•lusió i hem anat a la plaça Marcou a veure el concert.
Ha estat molt bé tot i que els musics tocaven de cara al restaurant. Al final d’una cançó un d’ells s’ha girat dient gracies per els aplaudiments perquè realment els del restaurant no els miraven gaire i érem els de darrere els que aplaudíem.
Hem hagut de marxar molt d’hora. M’ha fet llàstima precisament perquè l’home s’havia girat a donar-nos les gracies, m’hauria agradat tornar a aplaudir. A més m’estava agradant molt. El de la bateria era impressionant. No conec molt el tema bateria però crec que deu ser bastant més difícil del que sembla.
Ara a llegir i a dormir que demà hi ha viatge de tornada.
No puc deixar de pensar en les coses que haig de retocar de la meva historia.