dimarts, de desembre 15, 2009

Veient l’essència que va escriure el meu subconscient

En aquesta, espero que última, correcció, m’estic adonant de coses que no havia vist, ni havent-les escrit jo mateixa. Primer, Hamlet, no hi paro de trobar paral•lelismes, aquí i allà dispersats i amb diverses formes.

Després, m’ha sorprès l’evolució del Marc al llarg de la primera part (no dic de la segona perquè era molt més conscient d’escriure com funcionava la seva ment, es un tema molt important d’aquesta part), comença intentant controlar la seva ira i va pujant el seu geni, la seva frustració, cada cop vol cridar més. I tot poc a poc, gradualment.

En tercer lloc: Sherlock Holmes. D’acord, qui no sap que tocava el violí? I no és cap secret que hi ha un violí en la meva historia però en un moment de la segona part ben bé sembla que un personatge sigui el Sherlock amb el violí i l’altre el Watson escoltant.

M’estic adonant també de la visió del lector. De com de brusca és l’entrada a la segona part. I no em mal interpreteu, m’encanta! Pretenia exactament això, però no creia haver-ho aconseguit. Provocar la sorpresa.

Continuo dient que el millor personatge és el Marc, per la seva complexitat psicològica, però adoro a l’Stephanie per saber que fer en cada moment, idees clares, determinació, sempre! I, és clar, per la visió que té el Marc d’ella en totes i cada una de les seves imaginacions. Això li aporta un gran grau de misteri.

1 comentari:

Estefania ha dit...

jj alguns em vaig fixar. Pero molen.

Canvi de look (sorry, estic amb el cap a un altre lloc).

A mi tmb mencanta el Marc!!