dissabte, de febrer 28, 2009

"Res enrere" (primer tast)

Portes i decisions.


Res enrere, res al seu voltant, res a sota, res enlloc. Sols tres portes davant, davant d’ ell.

Era assegut a terra, bé, en el no res, era només espai, espai negre a totes direccions. Només davant seu hi havia tres portes que mirava assegut des de terra amb les cames encreuades i el cap repenjat en una ma mentre el colze s’aguantava sobre el seu genoll esquerre.

La porta del mig era blanca i lluïa, creia que de no ser per aquella porta estaria a les fosques i no veuria les altres portes, ni es veuria a si mateix, tenia una guia platejada al mig, per el pom que al igual que la guia tenia forma de mitjalluna, però era un pom fosc amb les puntes punxegudes. La porta de la dreta, era tot el contrari, semblava que s’empassés la llum, i segurament d’estar una mica més lluny de la porta lluminosa, ni l’hauria vista, això li havia portat a pensar que era possible que haguessin altres portes a part d'aquelles tres, això és el que li hagués agradat però allà hi havien tres portes tal com li havien dit i no podien haver-hi més.

La tercera porta, la porta de l’esquerre era diferent a les altres dues, mentre que aquestes mantenien un aspecte d’una porta del Seley o de la Terra, aquesta porta tenia formes irregulars, que li van recordar a les portes de Zantidania. Però aquella porta era més estranya que les d’allà. Estava pintada amb colors pastels, roses i taronges clars amb un pom en una guia, com tots els poms a Zantidania i alguns poms a Seley.

Va tornar a mirar el conjunt de les tres portes i no ho veia molt clar. Va intentar pensar amb claredat. Lògicament, la porta del mig era del Seley, segons les dades que tenia, havia estat la millor època que havia tingut la humanitat. La fosca devia ser de la terra, ja que l’altre porta no hauria encaixat a la terra, i el fet de que la humanitat estigues dispersa durant la època de la terra significava foscor, encara que la dispersió potser era una cosa positiva ja que durant aquella època hi havien més humans que en qualsevol altre època, no hi havia cap racó del planeta que no estigues ocupat mentre que en les altres èpoques la poca humanitat (en relació amb la de la terra) estava unida i deixaven la majoria del planeta lliure per els animals salvatges. No necessitaven aquell espai, i no el volien.

Va intentar centrar-se, pensar en aquestes coses li recordava a Zantidania i el fet de no haver estat allà durant tan de temps.

Va pensar en la primera porta. Era possible que fos de la seva època?, No estava molt segur, perquè era una porta ben estranya fins i tot per ser de Zantidania.

Va aixecar-se poc a poc i va tornar-se a mirar les portes de nou. Va avançar-hi dirigint-se a l´espai que havia entre elles. No estaven fixades a cap paret, estaven fixades, allà, en mig del no res.

Quan ja va estar prop de l´espai entre la porta del mig i la de la dreta va allargar la ma i poc a poc la va anar acostant a l´espai on hi hauria hagut d´haver paret. Anava tirant la ma, cada cop més endavant, però no la hi va trobar. Ja més ràpid va tornar a passar la mà com qui busca quelcom a les palpentes, però de nou, la seva mà no es va trobar amb res, només espai buit. Va provar de fer el mateix però, aquest cop amb el peu, el seu peu tampoc va trobar cap resistència i va fer un pas entremig de les dues portes, amb cautela, però a l´altre banda tampoc hi havia res, res de res, ni tan sols veia les portes que havia deixat enrere, havien desaparegut, o no, va donar mitja volta i va fer el mateix pas que havia fet anteriorment però en direcció contraria, va tombar-se per comprovar si les portes eren ara de nou darrere seu i amb un gran alleugement va poder comprovar que encara hi eren. No sabia exactament el que passava, però ho començava a sospitar, va acostar-se a la porta de la dreta, la més fosca, i la va començar a rodejar per fora, caminava lentament per no perdre detall de la porta en cadascun dels moments. Va aturar-se al costat de la porta, i inclinant suaument el cap, de dreta a esquerra per comprovar el que estava veient, es va adonar amb sorpresa que l´única part de la porta que era allà, era la d´entrada, no hi havia cap mena de senyal de la sortida. Ja sospitava des de feia una bona estona que les portes no es dirigien a cap lloc proper, Eren portals, els Portals de Seley. Eren aquells portals dels que tan havia sentit parlar i que ell mateix havia utilitzat per accident, eren la mena de portals que permetien als Seleyns visitar la terra i comunicar-se amb els Zantidians, portals que els Zantidians no havien aconseguit, encara, i que els terrícoles, probablement, no aconseguirien mai, però això era per culpa de la dispersió, és clar.

Va agafar aire, ho tenia que fer, tenia que tornar a casa, però no sabia amb seguretat la porta que havia de travessar, tenia que fer-ho abans de que ningú decidís utilitzar les portes i el fessin tornar. Es va acostar a la porta irregular, i la va rosar suaument amb el dit, va sentir un lleu so metàl·lic, que provenia del pom de porta que feia uns instants era a la part baixa de la porta, va pujar fins que es va detenir a la seva alçada. Aquell mecanisme era igual que els mecanismes de Zantidania que ni tan sols els Seleyns havien copiat, i com segons els Seleyns només hi havien hagut i haurien tres èpoques, com que la terra tampoc tenia aquesta mena de portes, aquella havia de ser casa seva per força, havia de ser la època en que segons els Seleyns desapareixeria el planeta.

Voldria haver-se trobat amb una altre porta que recolzes la seva teoria, basada en il·lusions i fantasia, de que després de Zantidania hi hauria una altre època, però ho estava veient per si mateix, allà només hi havia tres portes, per tan era cert que serien els últims.

Va rosar el pom amb la punta dels dits, el pom va il·luminar-se lleugerament, ja estava decidit que passaria per aquella porta. Li havien dit que si feia això, podria arribar a morir però al anar a Seley no li havia passat res per el que suposava que tornar a Zantidania seria igual de segur o perillós. Tot estava molt be, hi vivia més o menys feliç i havia fet més o menys amics, l´únic problema era que a ell no l´havien deixat tornar, i enyorava el seu món. I per aquest motiu durant els últims nou anys s´havia enfadat amb aquells habitants amb tots i amb cap a l´hora, però al final sempre tornava a repensar-se que ho feien pel seu be, tenia que posar pau entre ell i el món en el que vivia o si no ho tindria difícil, més del que ja ho tenia. Només volien el seu be, era la resposta, i potser era certa, del seu desig de tornar a casa. I després de tant de temps va acudir a persones que ho volien tot menys el seu be, per poder tornar a casa.

Va voltar el pom amb molta suavitat. El contacte era càlid, però no familiar, va dubtar un moment, però, tenia que ser aquella porta, era la resposta més lògica. La va obrir lentament, ja no havia marxa enrere. Hi sortia una curiosa resplendor daurada, va prémer el pom amb força, i de una tibada la va obrir.

Estava davant de la porta irregula. Dins no hi havia res, sols una estranya i clara resplendor daurada. Li havien dit quer anés per la porta central, però estava segur que era la de Seley, qui es podia refiar de la gent que l´havia enviat allà. Tenia por, com era natural, es va quedar absent mirant aquella llum daurada, s´hi va estar una estona fins que li van començar a fer mal els ulls, va tancar-los i va respirar profundament, els va tornar a obrir i va avançar un pas, el va fer petit, encara no havia travessat el portal, ara si feia un pas per petit que fos, travessaria la porta, i no sabia que més passaria, on apareixeria.

Directament, sense pensar res més, com d´una tibada, va fer un pas, i va travessar.

4 comentaris:

estefania ha dit...

WowowowwwwwwwwwwwwwOOOOWWWWWoooowwwoowowowowoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Anònim ha dit...

Hola guapa. Mencanta ja ho saps. m'agradaria poder estar debant d'aquestes portes.
Petonets
Adeu

estefania ha dit...

a mi mencantaria anar als mons. Seria super guai, com viatjar pero veient altres mons.
Primer tast jjj no ho habia vist.

estefania ha dit...

Mire!!!! No abandonis el blogggg!! Pooooobreeeeee!!!!!!!!!!