divendres, de maig 29, 2009

Noves paraules

Hola a tothom. Se que us he tingut una mica abandonats. Però això en mi ja és habitual, ho sento. Aquesta entrada tampoc tindrà gaire contingut, però volia posar alguna cosa.
Ara mateix estic a la universitat de la Lisi pasant les ultimes pàgines que tinc escrites en la meva llibreteta. (Necesitaré algun suport paper per la següent historia... i serà molt diferent... ja ho estic pensant... serà negre... segur).
Doncs porto 7.027 paraules del nou document que vaig començar fa poc quan se'm va borrar la historia a partir del capitol 9. Això correspon a 26 pàgines. Que? Has dit 26? Si!!! Em sembla impressionant haver arribat a escriure tant després d'haver perdut tot el que vaig perdre, que era molt important per mi. poques persones podràn entendre lo terrible que és perdre una cosa tant... fràgil... tan dificil de recuperar... de fet imposible de recuperar amb exactitut. El poder continuar amb l'historia seguint emocionant-me en cada paraula és increible.

A part, tinc que dir que l'altre dia, estan jo estirada al llit vaig idear el primer capitol de la meva següent novela i sento dir que és genial! I avui he escrit tres linies.

Aquella primera nit va ser la més llarga. I no perquè l’habitació del hotel on havia decidit allotjar-me sigues freda, ni perquè els llençols resultessin durs, ni perquè l’ambient tingués un estrany aroma que m’impedia dormir.

Aquestes linies no aporten la més mínima informació, només la descripció de l'ambient.

P.S. Estan donant clase on sóc jo... això és extrany... i davant hi ha tres que estàn parlant... Lisi! marxem d'aqui!!

3 comentaris:

Mireia de No Honrubia ha dit...

Les tres linies que he escrit, bé, són quatre aqui. Estan escrites en primera persona, però encara estic reflexionant sobre com estara escrit tot.
Al primer capitol li enganxa molt la primera persona però tinc que pensar en la historia en conjunt.

Estefania ha dit...

MIREEEEEE!!!!

Es genial! M'agrada molt! Es com una descripció genial!!! Molt Mick St. John en el motel a punt de morir-se!

Es mooooooolt guay! Veus??? Quan tens la nova historia al cap es impossible no escriure algunes linies jj

M'agrada molt molt.

Es dirà al final com em vas dir???

Testimu! Fins aquesta nit a les exposicions d'art!

Mireia de No Honrubia ha dit...

Si!! el prota es dirà com et vaig dir, definitivament. Ara és a ella a la que no se com dir-li.
Sip. És imposible no escriure res... la sort és que amb la historia del Marc em passa el mateix... com si l'estigués escrivint tota l'estona des del principi i tingués la necessitat d'escriure! així que no em preocupa gens abandonar-la... se que no ho podria fer ni que volgués... aquesta tindrà que esperar.