dilluns, d’abril 06, 2009

Escriure en primera persona

Me fet aquesta pregunta i donat que hi ha poca gent que llegeix el meu blog no m'importa gaire deixar per escrit les meves estranyes reflexions. Parlo d'escriure en primera persona però fican-te a la pell d'un personatge, no sent tu mateix.

Escriure en primera persona és ser una altre persona i asumir que quan algú llegeixi tot el que has escrit no vegi en els seus pensaments i paraules la teva imatge, sino la del teu personatge. El personatge per tant serà descrit no sols per les seves paraules o pensaments si no per la seva narració que el convertirà en la persona que és a ulls del lector. També s'ha d'asumir que el personatge no te perspectiva per tal de veure els canvis en si mateix i sempre ha de tindre opinió sobre el que passa al seu voltant si l'afecta, no pot narrar-ho sense donar vida a cada paraula, ja que la historia que estàs escrivint es la seva i en part, ell és el que està escrivint.
Crec que escriure en primera persona és un repte i una manera d'acostar-te al teu personatge més del que ho podries fer de cap altre manera. Pensant en les seves manies, en el to de les seves paraules, en l'efecte que fan les paraules d'altres sobre ell i en definitiva a tot el que una persona fa ser com és.


Després de les meves paranoies espero que no m'hagafeu gaire mania... però... pensant pensant... penso molt.

Aquesta entrada dedicada a la Fanny perquè va començar a escriure en primera persona. I al meu Marc que m'està ajudant i deixant veure com de fantastic es fer-ho.

5 comentaris:

estefania ha dit...

Ola Mire!!
Ja tu vaig dir per el Skype, pero es veritat.
Jo realment mai e exercit un control absolut, ni de lluny, dels meus personatjes. Son impulsius, totalment, i escenas que rondo pel cap des de fa dies, un cop em poso a escriureles, acaben fent gir de 180º perqué ells reaccionen, no puc tenir en comtpe com es sentiran, com reaccionaran, tenen vida propia, encara que qui no ha escrit mai poder li resulta difícil entendreu, no stik bojeta, ehhh jjj??
Per exemple, la Kaitlyn desde el primer moment va deixar clar com era, i no sóc jo, en absolut, es una persona de carn i ossos que te les seves propies idees, i fins i tot hi ha vegades que estic en desacrod amb ella. No m'agrada´ria que influis ni la meva vida ni res, només ser capaç de descriure un món completament adaptat a la historia i crear vida! A lo Deu, metge, o el propi Doctor Von Frankenstein si voleu, perqué realment saps que son teus i que es el teu mon, els teus somnis es projecten en unes cuantes págines que cobren vida per si soles.
A més, com diu la Mire, el fet de ferlo en primera persona t'inclina involuntariament en el que tu pensarás. Si una persona pensa que l'altre es tonta tú ja miraras i remiraras tot el que diu i pensarás: Es tonta. I tantes coses que no sabrà, que s'ocultarán, tú si que les saps (l'autor) pero fas el viatge de descobriment amb el personatge (en el meu cas es complet perqué la meva narració va a temps real, mai se el que passarà).
Totalment d'acord amb el que escriu es el personatge, des de que jo vaig començar a escriure vaifg dir que la meva historia ja existia, que estava en l'aire, que estava narrada en el meu subconscient i que jo només tenía que esciurela, que donar les paraules per donarli forma.
Me encanta això que has dit sobre l'efecte que fan les paraules d'altres sobre ell. Totalment d'acord.
Ningú t'agafarà mania per pensar, al menys jo, que m'ho questiono tot.
Merci per dedicarme l'entrada!!!!! T'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

ary ha dit...

Quin gran comentari!!! ets la millor!! i tant! O sigui...la meva paranoia no ha mort, no ha caigut en el oblit sense que ningú penses en ella... que macuuu. jjj.
La bojeria es contagia...

estefania ha dit...

La Mire treura la llengua a un que em se jo.... I nirà a París.... I acapararà el Fnac...
Lililiiiiiiiiiiii

estefania ha dit...

Mireeeeeeee actualizate!!!!
Macabu de probar els pantalons, els grisos pálids son maquissims!! Super suaus i m'encanten!!!!!! Son super xaxis!! Em veig molt elegant jjj magraden molt. Viva la pana!! Mencanta!
Merci!!!
I amb els altres semblo una exploradora, una arqueologa del sahara. jj Que xaxi!

estefania ha dit...

MIreeeeeeeee cuan em trec els pantalons (fiu fiu) i miru havera quina talla es.... Saps que em trobo???????????????????????

Son de marca!! Pero espera, que son molt molt cars! Son de Marks&Spencer, una tenda super de marca. La rebecca (la prota) de loca por las compras, es compra un mocador d'aquesta tenda i no li arriben els diners perqué val mes de cent euros (un mocador sencill verd que no te res) i ella el vol tindre perqué está super rebaixat (imaginat quan valdria). Pos TINC uns pantalons de Marks&Spencer!! Deum meu!! Tinc uns pantalons mark&spencer i un jersey de cashemire. Toma.
Quin crit e donat!!!
lalalala lalaaaaaaaaaaa mira les marques de coses que tinguis tu, qui sap, pdoer et trobes un Channel!!!!